Avui, dia 16 de febrer de l'any 2016 ens ha deixat el poeta i arquitecte Joan Margarit a 82 anys.
Ha estat un dels poetes més llegits i estimats a Catalunya.
Us deixem un poema del llibre Tots els poemes (1975-2015), editat per labutxaca, i que podreu trobar a la nostra biblioteca, juntament amb Es perd el senyal d'Edicions Proa, i Per tenir casa cal guanyar la guerra.
Aquest últim no és poesia, és el relat de la seva primera etapa, fins a la joventut. On ens vol mostrar que uns determinats records perduren sense necessitat d'acudir a una agenda, ni a cap àlbum familiar. I com aquests influeixen en la seva obra.
En els seus darrers dies, Joan Margarit ha escrit una última obra, Animal del bosc, que s'haurà de publicar sense que ell ho pugui veure.
L'ÚLTIM SENTIT
Hi ha boira i és de nit. Des de l'insomni veig
tota la fosca que m'està esperant
posada com una au damunt el que he perdut.
He obert la finestra. Es dissipa la boira.
No podria oblidar tot el que et dec:
l'últim sentit de la paraula amor.
Brutal de tan exacte, el cel de nit.
JOAN MARGARIT
Hi ha boira i és de nit. Des de l'insomni veig
tota la fosca que m'està esperant
posada com una au damunt el que he perdut.
He obert la finestra. Es dissipa la boira.
No podria oblidar tot el que et dec:
l'últim sentit de la paraula amor.
Brutal de tan exacte, el cel de nit.
JOAN MARGARIT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada